Escric per la manera de cremar memòria
per la víscera etèria d’explicar
i pel verí gelatinós
de l’absurd que algú m’escolti.
Les paraules em fan costat
el seu record sembra planures
en aquesta paret de maons blancs
on hi escupo mil pintures
que creixen de no sé on
i prenen formes abruptes.
per la víscera etèria d’explicar
i pel verí gelatinós
de l’absurd que algú m’escolti.
Les paraules em fan costat
el seu record sembra planures
en aquesta paret de maons blancs
on hi escupo mil pintures
que creixen de no sé on
i prenen formes abruptes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada