Reconec que el títol d’aquesta entrega pot dur a confusió. En tot cas, no parlaré de les persones que fan gala de la covardia o que són directament porugues. No. Ni per aproximació. Parlaré d’una peça de roba. Però anem al gra d’una vegada.
Es coneix per cagats una mena de pantalons on la roba que hauria d’estar agafada als glutis i als engonals, cau lliurement fins a mitja cuixa o, en casos extrems, fins els turmells. El nom popular està molt ben trobat ja que, un cop posats, la seva aparença fa pensar que la persona que els duu ha decidit fer la seva deposició sòlida amb la roba posada i, en conseqüència, la femta branda lliurement dins de la roba. Quin fàstic, oi?
No sóc qui per jutjar a ningú. Tothom és lliure de fer el que li peti, només faltaria. Però sí que m’atreveixo a afirmar que els cagats no queden bé a ningú. I això és una veritat universal, indiscutible i concreta com una puntada de peu als pebrots de l’estètica més elemental.
Tinc una hipòtesi: segurament aquesta peça de roba, dedicada sobretot al públic femení, parteix d’algun dissenyador que, inspirat en l’orient i odiant les dones per raons que poden ser infinites, ha decidit ridiculitzar-les i mostrar-les ben lletges mentre es fa un tip de riure acariciant un chihuahua. En aquest sentit, no és doncs estrany que el col·lectiu perroflauta hagi optat per fer-ne bandera. No dic més.
Perdó. Una última cosa. Si algú et diu que els cagats t’escauen tant i tant, menteix.
Es coneix per cagats una mena de pantalons on la roba que hauria d’estar agafada als glutis i als engonals, cau lliurement fins a mitja cuixa o, en casos extrems, fins els turmells. El nom popular està molt ben trobat ja que, un cop posats, la seva aparença fa pensar que la persona que els duu ha decidit fer la seva deposició sòlida amb la roba posada i, en conseqüència, la femta branda lliurement dins de la roba. Quin fàstic, oi?
No sóc qui per jutjar a ningú. Tothom és lliure de fer el que li peti, només faltaria. Però sí que m’atreveixo a afirmar que els cagats no queden bé a ningú. I això és una veritat universal, indiscutible i concreta com una puntada de peu als pebrots de l’estètica més elemental.
Tinc una hipòtesi: segurament aquesta peça de roba, dedicada sobretot al públic femení, parteix d’algun dissenyador que, inspirat en l’orient i odiant les dones per raons que poden ser infinites, ha decidit ridiculitzar-les i mostrar-les ben lletges mentre es fa un tip de riure acariciant un chihuahua. En aquest sentit, no és doncs estrany que el col·lectiu perroflauta hagi optat per fer-ne bandera. No dic més.
Perdó. Una última cosa. Si algú et diu que els cagats t’escauen tant i tant, menteix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada