
30 de juliol 2010
Més Bukowski

“Escribir es el noventa por ciento de mi mismo. El otro diez por ciento es esperar a escribir. ¿Entendido?”
Charles Bukowski, Lo que más me gusta es rascarme los sobacos (assaig i entrevista de Fernanda Pivano -1983-)
29 de juliol 2010
La impossibilitat d’abastar el sol
28 de juliol 2010
La visió de Ferrater
27 de juliol 2010
Afores de Campos 1

De la porxada veig els garrofers.
La pedra seca delimita
els meus topants. Estic tranquil.
Sona un lladruc, un miol, una gallina
els insectes fan la feina i els ocells
esmorzen mentre el sol és de farina.
Aquesta pau fora vila té una cosa
qüestió de ser dintre d’una illa
sé que per molt que vagi enllà
la mar sencera em menjaria.
En tot cas el cert és groc intens
el silenci no és factible.
Sóc dins d’una campana
on cap campaner s’atansa.
La pedra seca delimita
els meus topants. Estic tranquil.
Sona un lladruc, un miol, una gallina
els insectes fan la feina i els ocells
esmorzen mentre el sol és de farina.
Aquesta pau fora vila té una cosa
qüestió de ser dintre d’una illa
sé que per molt que vagi enllà
la mar sencera em menjaria.
En tot cas el cert és groc intens
el silenci no és factible.
Sóc dins d’una campana
on cap campaner s’atansa.
26 de juliol 2010
El més fàcil d'escriure

“La poesía siempre es lo más fácil de escribir, porque se puede escribir cuando uno está completamente borracho o completamente feliz o completamente desgraciado. Siempre se puede escribir un poema. Así que un poema es algo muy cómodo, es una expresión emotiva que salta fuera.”
Charles Bukowski, Lo que más me gusta es rascarme los sobacos (assaig i entrevista de Fernanda Pivano -1983-)
23 de juliol 2010
Diputació / Aribau

No tornaré a trobar el gust d’aquell pernil
tampoc l’amplada del passadís
l’alçada de les portes, la cambra amb lliteres
els ocells dissecats a l’habitació del mig
Tardes de ressol, retalls de roba a terra
el quadre de la font al rebedor
l’olor del replà, el celobert verd d’uralita
no els tornaré a trobar enlloc
només en mi
Fosca de por infantil
pànic que feia tornar corrents
després d’anar al lavabo
amb parets verdes d’hospital
Al record el pis és buit
té ressò de pedal del piano
A la portada d’un disc
una noia amb un ram de globus
jersei de ratlles
a les teulades de París
El rebost estret
la galeria, el safareig
l’escai vermell de les cadires
El passat torna sencer
Aquesta tarda els morts em viuen
tampoc l’amplada del passadís
l’alçada de les portes, la cambra amb lliteres
els ocells dissecats a l’habitació del mig
Tardes de ressol, retalls de roba a terra
el quadre de la font al rebedor
l’olor del replà, el celobert verd d’uralita
no els tornaré a trobar enlloc
només en mi
Fosca de por infantil
pànic que feia tornar corrents
després d’anar al lavabo
amb parets verdes d’hospital
Al record el pis és buit
té ressò de pedal del piano
A la portada d’un disc
una noia amb un ram de globus
jersei de ratlles
a les teulades de París
El rebost estret
la galeria, el safareig
l’escai vermell de les cadires
El passat torna sencer
Aquesta tarda els morts em viuen
22 de juliol 2010
Què paralitza l'escriptura
20 de juliol 2010
No-lloc

Com llisca el minutatge a l’aeroport
el temps esdevé ressò de vidre
el terra reflecteix la superfície
estic a sobre, estic a sota, estic enlloc.
L’ofec de megafonies, la remor
d’equipatges misteriosos, les sabates,
les preguntes, les mateixes de tothom
els símbols de tan grossos m’amenacen.
Després ferro volant. Dins l’avió
fins a nous espais que res no diuen
identitats purgades que leviten
aquí no sóc ningú però sóc jo.
el temps esdevé ressò de vidre
el terra reflecteix la superfície
estic a sobre, estic a sota, estic enlloc.
L’ofec de megafonies, la remor
d’equipatges misteriosos, les sabates,
les preguntes, les mateixes de tothom
els símbols de tan grossos m’amenacen.
Després ferro volant. Dins l’avió
fins a nous espais que res no diuen
identitats purgades que leviten
aquí no sóc ningú però sóc jo.
19 de juliol 2010
Cadena causal
11 de juliol 2010
08 de juliol 2010
Rumiar

"Hacer literatura no es un deber. A nadie le urge un escritor. Si uno entiende eso puede tomarse el tiempo necesario para escribir, sin contentarse con la autoconfesión o la escritura automática, formas de la calistenia. Porque el verbo más importante del oficio es rumiar; la literatura se gesta rumiando. Hay que dejar que a uno se le pudran las historias en la cabeza, que fermenten hasta despedir ese olor que indica que ya están listas para ser puestas en palabras."
Yuri Herrera, a La derrota de la página en blanco (Babelia, El País, 17.04.2010)
Glossari
Calistenia: Conjunto de ejercicios que conducen al desarrollo de la agilidad y fuerza física (RAE)
07 de juliol 2010
Desconnexió
06 de juliol 2010
05 de juliol 2010
Com a la vida
02 de juliol 2010
Don't look back

No miris enrere si és per penedir-te
que el passat té la vora de frontera
els topants de primmirada pedra
esculpida per un cec amic de Circe
que transformà en porcs amics d’Ulisses.
No giris mai en cap moment la testa
ni esdevindràs sal i tampoc no val la pena
els records tornaran segur per la drecera
sense demanar tanda ni trucar a la porta
que d’això la memòria ja se n’encarrega.
No miris enrere sisplau no no no hi miris
no ho facis mai si no és per llepar el gust
del repàs de tot el que has viscut, copsant
com aquell que és a la vora encara infant
s’ha tornat irònic, excèntric, elefant.
01 de juliol 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)