Afores de Campos 1

De la porxada veig els garrofers.
La pedra seca delimita
els meus topants. Estic tranquil.

Sona un lladruc, un miol, una gallina
els insectes fan la feina i els ocells
esmorzen mentre el sol és de farina.

Aquesta pau fora vila té una cosa
qüestió de ser dintre d’una illa
sé que per molt que vagi enllà
la mar sencera em menjaria.

En tot cas el cert és groc intens
el silenci no és factible.
Sóc dins d’una campana
on cap campaner s’atansa.