09 de febrer 2011

El laberint


He entrat al laberint per perdre’m
per trobar l’arrel, el moll d’una mirada
d’aquests ulls que tot i ser meus
vull que siguin els d’un altre.

Per perdre’m en aquest terrat immens
per resseguir els maons
que podreixen tots els fils
i han violat les ariadnes.

Per passar els dits fins a la sang
per totes les portes barrades
que són les d’aquell pis
on torno ulls clucs de matinada.

Només per poder ser un altre.

2 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

..només per poder ser un altre...

m'ha agradat moltíssim!

Joan Vigó ha dit...

Moooooooooooltes gràcies Lolita Lagarto