“En épocas de transición, como lo ha sido para mí la última semana y lo sigue siendo este momento, se apodera de mí un asombro triste pero sosegado por mi insensibilidad. Estoy separado de todas las cosas por un espacio vacío, a cuyos confines ni siquiera intento acercarme.”
Franz Kafka, Diarios (1910-1923)
7 comentaris:
realment aquest home tenia una connexió amb el llenguatge bestial, amb quina facilitat explica estats tan íntims...i què bé poder-los llegir..
Un autèntic cirurgià de la paraula!
és una terrible i alhora agradable sensació la que es té quan es pensa, es sent o es creu, que no es necessita a res i a ningú, mai més! O SI! Alliberació total!
Ja diuen que la màxima llibertat és no tenir res, com els antics ermitans. Tu ho has dit, terrible i agradable...
La llibertat no és no tenir res, està en no voler res
OK, ben vist.
A mí em suggereixen aquestes paraules que les transicions són un paréntesi per recomençar. Un abraç.
Publica un comentari a l'entrada