Ni recolliràs ni hauràs sembrat collites
però ningú et pot dir que no has viscut
que no has begut la metzina
incapaç de sufocar
les devastacions incombustibles.
Ara refàs carrers com qui torna
a un record en blanc i negre ple de noms
que vas saber i ja no recordes.
T’has fet gran així
mans i ulls plens de runa
i les paraules aspres
només han pogut cosir
coixins de còdols.
I mentre damunt del paper
escups el verí que bull entre les temples
no podràs dir mai del tot tot el que es cou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada