Interruptors amunt
entro a casa
il·lumino el meu món
de 60
metres .
En sé cada plec
com badallen els calaixos
tots els llibres.
A banda i banda
galeria i terrat.
Les obsessions m’acompanyen
quan grato el paper
en aquest meu univers
de canyís, bigues de fusta i maó vell.
2 comentaris:
Què vols dir, que ja no hi és? L'han enderrocat? o és la casa del fons?
A mi, m'impressiona veure aquestes cases enderrocades on encara hi resten les rajoles del bany, cuina, el paper antic de les parets del menjador... penso, quanta vida descoberta en un tres i no res.
Aleshores em dóna per pensar...
És a prop, Mortadel·la, però no és aquesta. L'he triat per la forma de silueta de casa, com la que dibuixen els nens.
A mi també em fascinen les parets nues de cases enderrocades. Són una font constant de reflexió, a banda de l'estètica que em recorda a les restes de naufragis urbans...
Publica un comentari a l'entrada