Vaig callar molts anys.
La memòria m’ha fet tornar.
La memòria
i la barca a la deriva d’estar viu.
Tornar al poema
laberint dels meus maons
rodal de tots els gots
coàgul impacient
molla esventrada.
Tornar a l’andana sola
amb paraules per ganivets
apunyalant els dies i les hores.
I mai no pujar a cap tren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada