Escoltes un rebrec tou
un cric intern com d’os de guatlla
i la llum es fa ferro.
Tornes llavors a espirals antics
a laberints de fulles d’afaitar
i la ferida s’obre al magma del record.
Tu no ho vols
però les balises del passat
fan sang felina
no coneixen amos
i esgarrapen quan llepen.
Després alguna cosa s’asseca a dins.
A vegades passa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada