de ser un cos fet de carn que ha de podrir-se
llargament. Vaig saber que era de casta
pírrica, fins on es fregaven glòria
i terror: com la mort d’un pare, el cos
m’anunciava una fraternitat
amb el desordre, un marciment en cicle,
les breus pellofes de glòria i misèria
que resten rere el pas del nom d’un home.
Sebastià Alzamora, del poema VII (La Terra ) a Apoteosi del cercle
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada