Plora tu que pots
que jo tinc pedres
maons i ciment de xemeneia.
Plora tu que pots
jo tinc tronada seca
i hangars farcits
de caixes negres.
Quan l’erm m’aclapara
és teva tota l’aigua dels meus ulls
evaporada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada