Ciutat

«El viatge s’endinsa en una regió abrupta, de desnivells accentuats i pedregars insòlits. Aquí desconec la meva vida. Un estrany en terra erma. “La ciutat, on tu vagis anirà”, insisteix Kavafis. Em perdo entre els plecs sedosos d’un passat que m’acompanya. I la ciutat creix exultant entre les cendres del meu cor solitari.»

Josep-Ramon Bach, de Sabadell, la ciutat que sempre ha estat meva (a Versàlia, núm. walden, primavera, 2009)