Tot té un preu.
Qüestió de temps
de perspectiva.
Galledes
terrats plens
de cantants d’òpera
negats de silenci.
Rètols de naufragi
a façanes d’oblit
criden el no-res.
Parpelleigs de pantalla
vesteixen solituds
a cada finestra.
Mirar la lluna.
Saber del sol final.
Fer memòria.
Tot té un preu.
2 comentaris:
Psst... El meu regal no té preu. És com un petó a la galta. Passa per casa meva, per saber de què va.
Moltíssimes gràcies Cantireta!
Publica un comentari a l'entrada