Ara no em diguis
que els moixons s’estimbaven contra els núvols.
Ni que la pluja somicava, negra, que les coses
s’oblidaven dels mots que les havien designades.
Ple de tot este desig
de dir perfectes paraules inútils.
Joan Todó, Los fòssils (al ras)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada