II
(MORT DE ROBERT WALSER)
I cau damunt la florida del cel,
i la neu, el seu teixir
una camisa de força al paisatge.
I, endins, l’hivernar de les petges
ja en boca de l’arrel. Són sang
de quan retorna a vessar al cor.
La neu i el cos,
el seu estar allà i prou.
Recorda la perfecció dels fòssils.
Ramon Boixeda, El sedàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada