POÈTICA
Menjar com qui no menja el nom:
no la maduixa quasi impúdica
damunt del blanc de la ceràmica,
sinó l’ombra muda de l’hivern
que en el silenci acull l’esclat
per no ser allà esperant-ne el fruit.
Menjar el que no diu cap paraula
i així, amb la boca plena, escriure.
Mireia Calafell, Tantes mudes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada