En conec la mandra insomne
quan el temps aixafa temps.
La nit
els sinònims de la nit
em fan boira
i grumolls per escriure
una novel·la de capítols curts
obsessius
com la carn que em gronxa els somnis
prop de la porta del pati.
Persianes perennes sense verd
només amb testos d’esquerda
un safareig mig ple
i el ressò d’una gota.
Allà la voluntat em grata
la barca varada del full.
La tensió acumulada als canells
cansats de separar llunes
per abeurar-me de domini
allà on assajo
la dansa impossible d’innocents
que em mostren
llengües i dents
assedegades dels meus dolls.
Tot passa dins la boira llet,
en aquest trànsit d’insecte
engabiat d’instints.
Amb la primera llum podré
dibuixar gossos als núvols
compartir el trànsit foll
dels primers ocells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada