La crítica

«Què fa la crítica? Mantenir sempre oberta i recorrible la distància entre la paraula i el seu sentit. La crítica no és un judici sinó un exercici. La crítica és poder recórrer la distancia entre la paraula feta discurs i el seu sentit (qui ho diu, quins efectes de realitat i de veritat té...). Durant la Il•lustració es diu que tothom té aquest poder i que és imprescindible que aquest exercici sigui sempre possible respecte a qualsevol paraula, ja sigui dita pel sacerdot, el polític o per qui sigui. Un ha de poder examinar, que no és jutjar, igual que ho fa un metge. I aquest tema ens obligaria a parlar tant del que ha passat durant els últims anys al sistema educatiu, que s’ha encarregat de destruir aquest esperit crític, com al sistema mediàtic, que ha gestionat els efectes de la neutralització de la crítica. Aquesta mirada examinadora de la crítica, aquesta insolència socràtica de demanar sempre com un sap allò que està dient, és la que jo intento practicar: saber d’on venen les coses i perquè algú les diu. Aquest és el primer pas d’aquest desig d’autentificació. Però tot tendeix al contrari, a relacionar-nos amb paraules planes i amb consignes d’immediatesa. No es tracta de comprar les idees de l’altre, de pensar igual que ell, sinó de què pensem junts i de què junts en traiem les conseqüències del discurs. I jo d’això he fet la meva batalla. Un combat del qual tots en som víctimes.»

Marina Garcés, a Diàleg entre Marina Garcés i Xavier Rubert de Ventós (La Vanguardia, 11.4.2017)