Certs moments
d’horitzó dels 80
d’una nit que em
van tirar unes cartes.
Eren de pòquer i
van encertar tot el contrari.
Estava perdut.
Estava sol.
Em tremolava el
món.
Cartes d’una
rossa borratxa
ungles vermelles
i després baixar
caminant al barri
devorant
travessies
creuant sempre en
vermell.
L’anatomia de les
coses
era un ramat de
substàncies
era els taxis que
no pensava agafar
era el darrer
quinto
al bar dels
escombriaires.
Buscant la
nit eterna
de la reina de
diamants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada