Salvador Dalí m’ha fascinat des de ben petit. Tenia cinc o sis anys quan la visió del quadre La persistència de la memòria va colpir-me (possiblement va ser a casa, en una reproducció a color d’una pàgina de El Correo Catalán o Triunfo). Per dir-ho de manera breu, Dalí va revelar-me que el món dels somnis podia tenir una representació material. Però això és una altra història que ara no ve al cas.
Més tard, entre el 1979 i 1980, el Centre Pompidou de París va mostrar al món Salvador Dalí. Retrospective 1920-1980. Una antològica de 168 pintures i 200 dibuixos, als quals s’afegia la instal·lació al hall del centre d’un gegantí laberint dalinià. L’exposició va batre rècords, doncs va ser visitada diàriament per més de vuit mil persones.
Se’n va fer ressò un programa de TVE que en aquell moment era l'única finestra a l’art contemporani: Imágenes. Presentat per Paloma Chamorro, Imágenes em va fer conèixer un món nou que sempre més ha format part del meu univers personal.
El dia 30 de gener de 1980 es va emetre el primer de dos programes dedicats a aquesta antològica parisenca, incloent una entrevista a l’artista. Paloma Chamorro va entrar de ple en el joc que li va proposar un eufòric Dalí. En un moment donat va tenir lloc aquest diàleg:
Salvador Dalí – Pregúnteme! Pregúnteme qué hay de nuevo!
Paloma Chamorro – Maestro, qué hay de nuevo?
Salvador Dalí – Velázquez!
A casa, els catàlegs d’antològiques de Dalí i Velázquez són un al costat de l’altre. Baules d’una mateixa cadena.
Més tard, entre el 1979 i 1980, el Centre Pompidou de París va mostrar al món Salvador Dalí. Retrospective 1920-1980. Una antològica de 168 pintures i 200 dibuixos, als quals s’afegia la instal·lació al hall del centre d’un gegantí laberint dalinià. L’exposició va batre rècords, doncs va ser visitada diàriament per més de vuit mil persones.
Se’n va fer ressò un programa de TVE que en aquell moment era l'única finestra a l’art contemporani: Imágenes. Presentat per Paloma Chamorro, Imágenes em va fer conèixer un món nou que sempre més ha format part del meu univers personal.
El dia 30 de gener de 1980 es va emetre el primer de dos programes dedicats a aquesta antològica parisenca, incloent una entrevista a l’artista. Paloma Chamorro va entrar de ple en el joc que li va proposar un eufòric Dalí. En un moment donat va tenir lloc aquest diàleg:
Salvador Dalí – Pregúnteme! Pregúnteme qué hay de nuevo!
Paloma Chamorro – Maestro, qué hay de nuevo?
Salvador Dalí – Velázquez!
A casa, els catàlegs d’antològiques de Dalí i Velázquez són un al costat de l’altre. Baules d’una mateixa cadena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada