Arraulida des del temps de les tenebres
la màscara ferrada custodia eternitats
la van fondre geperuts orfebres
en una nau abandonada per gegants.
La màscara té l’avorriment dels segles
escrita amb tubs negres a la cara
l’or dels seus ulls no el tanca cap parpella
engranatges en destil·len fum i nafta.
Ha imaginat sense repòs els mapes
de tots els plecs ignots de l’univers
fractals i vèrtex, les espirals parlen
dels avencs infinits d’espai i temps.
Un déu infame va condemnar-la
a la més ignominiosa sentència:
seràs immortal, ferrada cara
i la teva angoixa serà eterna.
la màscara ferrada custodia eternitats
la van fondre geperuts orfebres
en una nau abandonada per gegants.
La màscara té l’avorriment dels segles
escrita amb tubs negres a la cara
l’or dels seus ulls no el tanca cap parpella
engranatges en destil·len fum i nafta.
Ha imaginat sense repòs els mapes
de tots els plecs ignots de l’univers
fractals i vèrtex, les espirals parlen
dels avencs infinits d’espai i temps.
Un déu infame va condemnar-la
a la més ignominiosa sentència:
seràs immortal, ferrada cara
i la teva angoixa serà eterna.
2 comentaris:
t'agafo prestada aquesta cara. gràcies
De res, sempre un plaer
Publica un comentari a l'entrada