Trobo en la pell la substància de la pell
en aquesta finestra abandonada
on mai em faré tard
malgrat la navalla de la vida
trobo en la pell la fel del ritus
l’entranya del misteri
el vol irregular de l’avenir
on cada nit somnio
cavalcant la memòria
trobo en la pell el llenguatge
l’embat del cossos
l’idioma atàvic de la bèstia
tot i la remor racional de ruïnes
faig foc amb bastons esmolats
empasso flama
trobo en la pell
l’aroma d’encenalls del meu capvespre
en aquesta finestra abandonada
on mai em faré tard
malgrat la navalla de la vida
trobo en la pell la fel del ritus
l’entranya del misteri
el vol irregular de l’avenir
on cada nit somnio
cavalcant la memòria
trobo en la pell el llenguatge
l’embat del cossos
l’idioma atàvic de la bèstia
tot i la remor racional de ruïnes
faig foc amb bastons esmolats
empasso flama
trobo en la pell
l’aroma d’encenalls del meu capvespre
2 comentaris:
la pell és el primer contacte i potser l'últim... la pell sempre serà més que pell..
una poesia preciosa!
Quanta raó que tens! I moltes gràcies per l'elogi.
Publica un comentari a l'entrada