16 de novembre 2010

Recerca


Trobo en la pell la substància de la pell
en aquesta finestra abandonada
on mai em faré tard
malgrat la navalla de la vida
trobo en la pell la fel del ritus
l’entranya del misteri
el vol irregular de l’avenir
on cada nit somnio
cavalcant la memòria
trobo en la pell el llenguatge
l’embat del cossos
l’idioma atàvic de la bèstia
tot i la remor racional de ruïnes
faig foc amb bastons esmolats
empasso flama
trobo en la pell
l’aroma d’encenalls del meu capvespre

2 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

la pell és el primer contacte i potser l'últim... la pell sempre serà més que pell..
una poesia preciosa!

Joan Vigó ha dit...

Quanta raó que tens! I moltes gràcies per l'elogi.