19 de novembre 2010

Renego, ergo sum


Batre ferro colat amb les dents més pures
glopejar les síl·labes amb parsimònia
són mots sorgits de la voluntat més dura
martell verbal per a aquesta cerimònia.

El renec remou la ràbia embolcallada
amb les paraules d’arestes punxegudes.
Fan ressò de roc, de més de mil pedrades
ofenen plaents mentalitats porugues.

Vòmit delerós, explosió sincopada
altar on s’esclaflen credos i es buiden orinals
les musses totes ai ai com s’arremanguen
ens mostren felices la xona, refilant.

De tot allò que em fa fàstic o m’emprenya
renego pel plaer del glop d’imprecació
i després d’allò que es diu, de fotre llenya,
las, resto sadollat després de l’erupció.