Amb la certesa d’un fals record
de vores esmolades
refaig voreres.
Busco de nou aquella porta
si fa llum de rata vull la rata
si fa llum de llot vull el llot
caçar la llum
segrestar la imatge
la versió deu mil del mateix tros.
La necessitat de refer interminables
rostres com si fossin els del jo.
Aquella porta avui té unes arestes
que no es veuen ni de nit o bé si plou.
I omplo el sac de monedes de mil cares:
rates, llots, jos, records.
3 comentaris:
plas pplas plas plas pals pas...
plas plas plas plas plas pals pas...
gràcies rgàcies gàrsiec...
Publica un comentari a l'entrada