No tindré mai cap bosc per a tu.
Només llambordes
grumolls de ciment
tapes de claveguera.
No et podré oferir flors
però a la meva safata
hi haurà sempre els carrers àvids.
Voreres i ombres de plàtans i de llibres.
Heus aquí la meva ofrena
senzilla com un monosíl·lab
que s’escampa entre carrers i papereres
tot esperant el vent.
2 comentaris:
les ofrenes o són senzilles o no són..
un poema molt emotiu, dels que més m'agraden..
Content de que t'agradi, doncs. Gràcies Lolita!
Publica un comentari a l'entrada