Retalls dadaistes
troballes de paper imprès
no per explicar res
sinó per rellegir en desordre
això de viure entre fulles d’afaitar
reguerots de memòria
falses identitats
i malsons en llengua estrangera.
Retalls dadaistes
per fer imatges
per convocar l’humor salvatge
per associar pedres i mantega
per oblidar entrepans de tedi
per fer l’anunci rutilant d’una mentida
per cridar que tot és vell i tot és nou.
Retalls dadaistes
per evocar la sorpresa de l’infant
per assassinar la neurona de la mandra
per veure a la lluna l’ull de la pantera
per riure damunt l’empedrat del cementiri
per empassar l’absurd com si fos bourbon de molts anys.
Retalls dadaistes
que m’acompanyen de la mà i m’alliten al somni.
2 comentaris:
Dadà for ever!:)
Ja ho va dir Tristan Tzara:
Dada c'est ceci, dada c'est cela,
Dada c'est ceci, dada c'est cela.
De toute façon, dada c'est du caca.
Publica un comentari a l'entrada