Aquesta nit té massa carretera
que no faig servir.
Massa benzinera abandonada.
Els solars fan niu.
Hi ha aquella llum de polígon.
Fanals bornis. Tristos
com la pols de ciment
aquell vespre al baixador de Vallcarca.
Trens assedegats de túnel
ombres predadores
el mar brillant de petroli
on la lluna escopia el gris.
I és així.
Els enllocs m’han fet la mirada.
2 comentaris:
els teus enllocs sempre van més enllà..
francament, t'haurien de publicar un llibre, jo seria la primera a comprar-lo!
Wow! Gràcies Lolita. Ho tindré en compte...
Publica un comentari a l'entrada