obra de Ferran Garcia
Jo vull ser l’avió
pacient a la pols
als segles dels càntics.
Hangar el cel
pateix l’acer
però estima la lluna
els coiots
tot el no-res .
Com l’ocell esventrat
m’enamoro de la quieta estructura dels cactus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada