Radars enrere

Radars enrere

terrats de mar em somreien

falciots i antenes

les xemeneies.

Fabril al·lucinació de l’Home

allà on totes les nits són xamfrà

amb passat de barri pudent.

Després el mar va ser postal

lliure de la lliure escombraria

i va cridar homes i dones en ramats.

Ara al desert

amb el ferro necessari

per saber qui sóc.

Sense ciutat ara no viuria

al cementiri dels gegants.