Per iniciar aquesta sèrie de petites reflexions sobre allò que odio (que pot arribar a ser infinita: cosa de ser irascible i vehement, suposo) trio el tractament que em donen a determinats llocs. A mi m’emprenya que em diguin “caballero”. El diccionari de la Real Academia Española de la Lengua, defineix el mot, entre altres accepcions més vinculades a la noblesa o la caballeria, com “Persona de alguna consideración o de buen porte”. Per tant, a priori, estaríem davant d’una mostra de cortesia i respecte. Evidentment, millor que et diguin caballero que cul d’olla. A priori.
Però a determinats bars, la política dels quals obliga als cambrers a dirigir-se als homes d’aquesta manera, tinc la impressió que em diuen caballero amb el mateix to commiseratiu que si em diguéssim “gos merdós”. Igualment em passa amb els agents de seguretat de l’aeroport o d’altres espais o amb els ionquis veterans que a voltes s’acosten (ja els veus venir) amb la intenció d’explicar-te alguna pena per demanar-te almoina. Per cert, entengueu el plural com allò que és: homes i dones indistintament.
Breu: quan em diuen caballero em sento insultat. Sento que m’estan menystenint, em poso nerviós i, si es tracta d’un bar, intento evitar de tornar-hi. Demano paritat entre sexes. Si les dones són señoras, perquè nosaltres caballeros? Em sona a antic, carrincló, fatxa, hipòcrita, obsolet, desagradable, innecessàriament servil, afectadament bavós, fals com una moneda de sis euros. En fi, que si no us havia quedat clar, odio que em diguin caballero.
Però a determinats bars, la política dels quals obliga als cambrers a dirigir-se als homes d’aquesta manera, tinc la impressió que em diuen caballero amb el mateix to commiseratiu que si em diguéssim “gos merdós”. Igualment em passa amb els agents de seguretat de l’aeroport o d’altres espais o amb els ionquis veterans que a voltes s’acosten (ja els veus venir) amb la intenció d’explicar-te alguna pena per demanar-te almoina. Per cert, entengueu el plural com allò que és: homes i dones indistintament.
Breu: quan em diuen caballero em sento insultat. Sento que m’estan menystenint, em poso nerviós i, si es tracta d’un bar, intento evitar de tornar-hi. Demano paritat entre sexes. Si les dones són señoras, perquè nosaltres caballeros? Em sona a antic, carrincló, fatxa, hipòcrita, obsolet, desagradable, innecessàriament servil, afectadament bavós, fals com una moneda de sis euros. En fi, que si no us havia quedat clar, odio que em diguin caballero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada