Aquesta és la primera pregunta que més es fa quan es truca a un altre al mòbil: on ets? És a dir, no és suficient poder contactar amb la persona que es vol, sigui on sigui, sinó que a més sembla necessari saber la ubicació exacta de l’altre. Des d’aquest punt de vista, podem afirmar que és una pregunta que neix amb el mòbil. Amb els fixes es pot preguntar, evidentment, però qui ho fa queda malament. Queda com un ignorant o un tarambana d’aquells d’emmarcar i no treure-li la pols mai més.
On ets? A mi la resposta que em ve al cap sempre que em fan aquesta pregunta és la mateixa: i a tu que t’importa? Tot i que sovint responc amb l’absurd, que és una manera de dir el mateix. Puc fer un homenatge a la cultura popular i tradicional catalana: sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni hi plou. Puc fer referència a la ciència ficció: sóc al tercer anell de Saturn, fent una paella amb la Catherine Zeta Jones. Puc ser desconsiderat: A un bar, explicant a un desconegut que precisament ets una de les persones més idiotes que conec. Puc abusar de la confiança d’un amic: Aquí, gaudint mentre la teva estimada em fa un francès. Depèn de com va el dia, de quines ganes tinc de ser més o menys desagradable o irònic. Però el meu missatge sempre ve a dir el mateix: i a tu què t’importa?
On ets? Al meu blog, explicant a ves a saber qui que odio que em facin aquesta pregunta.
On ets? A mi la resposta que em ve al cap sempre que em fan aquesta pregunta és la mateixa: i a tu que t’importa? Tot i que sovint responc amb l’absurd, que és una manera de dir el mateix. Puc fer un homenatge a la cultura popular i tradicional catalana: sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni hi plou. Puc fer referència a la ciència ficció: sóc al tercer anell de Saturn, fent una paella amb la Catherine Zeta Jones. Puc ser desconsiderat: A un bar, explicant a un desconegut que precisament ets una de les persones més idiotes que conec. Puc abusar de la confiança d’un amic: Aquí, gaudint mentre la teva estimada em fa un francès. Depèn de com va el dia, de quines ganes tinc de ser més o menys desagradable o irònic. Però el meu missatge sempre ve a dir el mateix: i a tu què t’importa?
On ets? Al meu blog, explicant a ves a saber qui que odio que em facin aquesta pregunta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada