Hipòtesi degenerativa

Saber que és cosa de temps perdre la memòria
que fins i tot el que no vols recordar se n’anirà
vers un no res folrat de diagnòstics
deixant la clepsa completament en blanc.

Totes les pàgines de tots els llibres
els amors, aquell nen, el meu terrat
les trinxeres imaginàries
els mots que he relligat
tot cremarà per sempre
en un foc de mar gelat
devorador d’acetilcolina
la ment lament llençol planxat.

Si seré encara jo després de no saber-me
és qüestió científica o d’identitat?
Si vaig matar i no me’n recordo
seria just ser assenyalat?

Saber que és cosa de temps perdre la memòria
que fins i tot el que no vols recordar se n’anirà:
un abisme escrit amb napalm
un tatuatge fet amb xerrac.