Venus
Assenyala’m, si et plau, el meu camí
amb el teu gest mutilat i diví...
Vers on? Senyora d’una terra morta,
mires, cruel, amb un somriure antic
aquest temps, massa vell per ser-te amic,
perquè saps que dels dos ets la més forta.
Tu, que només ets bella! Marbre groc,
no sollat per les llàgrimes ni el foc.
Assenyala’m, si et plau, el meu camí
amb el teu gest mutilat i diví...
Vers on? Senyora d’una terra morta,
mires, cruel, amb un somriure antic
aquest temps, massa vell per ser-te amic,
perquè saps que dels dos ets la més forta.
Tu, que només ets bella! Marbre groc,
no sollat per les llàgrimes ni el foc.
Màrius Torres, 1933
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada