Inacabat

Que el destí és una roda ho varen dir els antics
i antic a voltes em sé dins una roda
però al cap dels anys sé que el destí
va morir amb els déus dalt d’una roca.

Escriure tot això és un vell camí
altres ho han fet amb més o menys fortuna
el moll de l’os és treure’n el profit
de saber que quan escric m’escric alhora.

Surar amb la paraula damunt el llot amarg
cavalcar amb les lletres les onades
sentir el color del crit en un mirall
copsar les essències assegut al marge.

De tot plegat queda l’intent de glossar
el misteri de l‘absurd de l’existència.
Aquest assaig mai no ha tingut final
i bec a sac el glop feliç de la incertesa.