El caminant

Ert passeja la ciutat per carrers d’ombra
del camí no en vol saber el final
les sabates devoren llambordes
amb la gana infinita dels gegants

xamfrans regulars marquen la pauta
metrònoms en un plànol cartesià
té l’esguard perdut d’un astronauta
d’expedicions n’ha omplert un gavadal

ho fa per oblidar, com altres beuen
per podrir records que no se’n van
per exhaurir paràsits infectes
per esgotar memòries d’elefant

sap que el ritus no és necessari
que sempre acabarà recordant
l’oblit és un anhel mercenari
Cert com l’infern del caminant.