23 d’abril 2012

La mort de cada nit



Dónde dejar mis ojos,
cuándo augurarles una estación amable.
Quiero decir:
lo que muero cada noche,
mis huesos torcidos por abrazar una sombra.

Alejandra Pizarnik, a Poesía Completa (1955-1972) 

3 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

les ombres hi són per no poder-les abraçar mai, però què faríem si no ho intentéssim?
la foto m'agrada molt, no és un muntatge, no?

Joan Vigó ha dit...

Hola Lolita,

Efectivament, la foto no és un muntatge. És una troballa a un mur del Poblenou.

Abraçada!

cantireta ha dit...

Abraçar ombres, tots perseguim coses semblants, oi? Te'n vaig mangar una, d'imatge, d'una paret. Era tan eloqüent...!