Dónde dejar mis ojos,
cuándo augurarles una estación amable.
Quiero decir:
lo que muero cada noche,
mis huesos torcidos por abrazar una sombra.
Alejandra Pizarnik, a Poesía Completa (1955-1972)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
les ombres hi són per no poder-les abraçar mai, però què faríem si no ho intentéssim?
la foto m'agrada molt, no és un muntatge, no?
Hola Lolita,
Efectivament, la foto no és un muntatge. És una troballa a un mur del Poblenou.
Abraçada!
Abraçar ombres, tots perseguim coses semblants, oi? Te'n vaig mangar una, d'imatge, d'una paret. Era tan eloqüent...!
Publica un comentari a l'entrada