L’aire és ple de Mur de Berlín i avui és el gran dia. El vintè aniversari d’una molt bona notícia. Des de la muralla xinesa, des de les murades i fossats dels castells, l’home ha estat obsessionat en aquesta mena de construccions, violentes sempre en el seu afany de defensa, pensades per separar els humans. Actualment, no ens enganyem, segueix havent-hi murs. I no només de metafòrics. N’hi ha de palpables a força països. Però el de Berlín està carregat de significats, especialment aquell que, amb la força de l'emoció de les imatges televisives, gairebé romàntica, associa i confon la felicitat per l’obtenció de la llibertat d’uns ciutadans obligats a viure a una de les bandes del mur, amb la victòria d’un capitalisme cada dia més salvatge i que ha aixecat cada cop més murs els darrers vint anys. Potser avui no toca ser un esgarriacries. Però, què carai, algú ha de fer la feina bruta.
1 comentari:
The Wall
Pink Floyd
(...)
We don’t need no education
We dont need no thought control
No dark sarcasm in the classroom
Teachers leave them kids alone
Hey! Teachers! Leave them kids alone!
All in all it’s just another brick in the wall.
All in all you’re just another brick in the wall.
(...)
I don’t need no arms around me
And I dont need no drugs to calm me.
I have seen the writing on the wall.
Don’t think I need anything at all.
No! Don’t think I’ll need anything at all.
All in all it was all just bricks in the wall.
All in all you were all just bricks in the wall.
(...)
No són més que maons al mur...
Publica un comentari a l'entrada