13 de novembre 2009

Cançó del suïcida


El dret de matar-me jo sol
si un dia m’és necessari
el tinc desat dins del cor
i em fa d’escut nobiliari

No sé si serà d’un tret
o amb bourbon i unes pastilles
al metro em sembla que no
(quedes fet bocins i esquitxes)

No és que vulgui, ja m’entens,
jo de fet no en tinc cap ganes
però aquest as el tinc guardat
no sigui que faci falta.

No sé si serà d’un tret
o amb bourbon i unes pastilles
al metro em sembla que no
(quedes fet bocins i esquitxes)

2 comentaris:

Manolo ha dit...

Com el llop estepari (HH) ... guardar aquest As a la mànega et permet continuar...

Josep M. Bru ha dit...

Eps, crack.
Una abraçada des de Vic.
Aquí, ja saps, metro no en tenim, així que aquesta possibilitat queda descartada... I el carrilet del mercat del Ram és poc discret.
Bon ritme portes. No afluixis que és un plaer llegir-te.
JM