Presumpta humiliació

Hi ha qui ara comenta la humiliació soferta pels imputats en el cas Pretòria. Es veu que l’estada a una cel·la i el trasllat a Madrid han estat mesures desproporcionades. Es veu que això de mostrar els detinguts emmanillats agafant la bossa de plàstic amb les seves pertinences també. I s’entén. No estan acostumats a aquestes humiliacions (ni a d'altres). Pobrets. Quina pena. No és gent que tingui per costum agafar el transport públic en hora punta. Ni suportar obres i retards seculars en xarxes de rodalies. Ni viure en barris on has d’esquivar ramats de guiris borratxos tothora, fent una gimcana per no trepitjar tolls de pixum. No saben res del que és experimentar en la pròpia pell el progressiu deteriorament d’una societat que sembla que no va enlloc.

Pobrets. Són gent que no sap què és això de viure amb pensions i sous indignes. Gent que es pensa que una hipoteca és una planta exòtica. I, és clar, ara va i els detenen i els emmanillen i els porten a Madrid en un cotxe sense les mínimes condicions d’una berlina de representació. I, el pitjor de tot, és que va i ens ho mostren a la tele. I s’enfaden, pobrets. Se senten humiliats. I, què voleu que us digui, jo me n’alegro.