No trobaràs la son que et faci innocent
tampoc el descans
ni la pau blava que vols que se t’instal·li.
Romandràs imbècil
i els rapinyaires de ferro
vindran
un i altre cop
a fer-te saber el seu neguit.
Ho saps entre els plecs de la roba
enmig del poema aturat
on sures entre mentides.
Saps que res no passa
que els anys llepen cap enrera,
que la mort és una gesta clandestina.
1 comentari:
Hostia tiu! que bó que ets... aquesta no la sabia... realment bó.
Publica un comentari a l'entrada