Sota la llum d’aquest febrer

Només desequilibri:
aquesta voluntat
de deixar el crit a la butxaca.

Les deixalles perennes
ens miren amb mamelles d’odi
són renecs de marbre
en un nínxol pixat
retalls de quiròfan
rera els ulls.

No hi ha herois:
el destí tremola

amb paciència de cròtal.