Si surto a passejar i és fosc

Camino de nou
voreres toves com la carn
per espantar
ànimes rera els arbres.

Torno a veure l’enderroc aturat.

Màquines:
bèsties adormides,
ulls cecs i hostils.

Les pedres de ciment,
els ferros perennes.
I per tot
brins d’herba bastarda.

Una cantonada més
més noranta graus d’eixample
més finestres cegues
i portes i tremalls.

De fons,
el rumor el fan quatre rodes.