13 de novembre 2009
Cançó del suïcida
El dret de matar-me jo sol
si un dia m’és necessari
el tinc desat dins del cor
i em fa d’escut nobiliari
No sé si serà d’un tret
o amb bourbon i unes pastilles
al metro em sembla que no
(quedes fet bocins i esquitxes)
No és que vulgui, ja m’entens,
jo de fet no en tinc cap ganes
però aquest as el tinc guardat
no sigui que faci falta.
No sé si serà d’un tret
o amb bourbon i unes pastilles
al metro em sembla que no
(quedes fet bocins i esquitxes)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Com el llop estepari (HH) ... guardar aquest As a la mànega et permet continuar...
Eps, crack.
Una abraçada des de Vic.
Aquí, ja saps, metro no en tenim, així que aquesta possibilitat queda descartada... I el carrilet del mercat del Ram és poc discret.
Bon ritme portes. No afluixis que és un plaer llegir-te.
JM
Publica un comentari a l'entrada