Funcionament de la Història

«Probablemente la historia es una de estas cosas que funcionan sin ningún resultado.»

Josep Pla, a l’entrevista de Salvador Pániker, del recull d’entrevistes Conversaciones en Cataluña

Vidre

‘VIDRAÇARIA’

Entre la vida

que et desconcerta i tu

sempre  hi ha un vidre.

Unes ulleres

gruixades de miop

i una finestra

d’on veus, segut, com passa,

fumant, tot sol, la vida.

Ponç Pons, Pessoanes

Art trist

“La fotografía es un arte triste, porque retrata la vida y la muerte que hay en cada rostro”.

Richard Avedon

Catàleg

Faré l’exposició:

l’antologia dels meus fracassos.

Faré un poema amb els títols que van ser porta i prou

miraré les espirals de temps en papers no rellegits

pensats en el buit intersticial de l’agonia

conats i esforç, tot maquinària

allà on l’alè rebrega les dèries truncades.

Sols per això

per aquesta voluntat de saber-me enlloc

en aquest bar sense semàfors

podré ser el contemporani que sap

que el poema és un projectil sense diana

que la seva paràbola és el dibuix afrodisíac

de la certesa inútil

de l’èxit aclaparador de l’atropellat.

Veritats

desperta!

s’han acabat les presses,

les mans amables, les disfresses càndides.

què més podries esperar?

ja tot és veritat.

fins i tot la mentida.

Francesc Garriga Barata, Swing

Gustos de tarda de dissabte

«Quan una tarda de dissabte, passejo per un barri perifèric, m’agrada l’olor de colònia barata de les noietes que vesteixen amb un gust vulgar.»

Feliu Formosa, A contratemps. Diaris.

Pura merda

“El 98 % de los edificios que se hacen hoy son pura mierda, carecen de sensibilidad, sentido del diseño y respeto por la humanidad.”

Frank Gerhy, a l’article El arquitecto Frank Gehry dedica una peineta a las críticas a su obra de Jesús Ruiz Mantilla (El País, 23.10.2014)

Menció Especial per a PONERSE AL DÍA

Érem finalistes i finalment PONERSE AL DÍA ha guanyat una menció especial del jurat del MÈDIT, Festival de Cinema Mediterrani de Menorca, en la seva 7ena edició.

I, per reblar el clau, avui IB3 programa PONERSE AL DÍA.

Un bon dimarts!

Tafurera nit

En conec la mandra insomne

quan el temps aixafa temps.

La nit

els sinònims de la nit

em fan boira

i grumolls per escriure

una novel·la de capítols curts

obsessius

com la carn que em gronxa els somnis

prop de la porta del pati.

Persianes perennes sense verd

només amb testos d’esquerda

un safareig mig ple

i el ressò d’una gota.

Allà la voluntat em grata

la barca varada del full.

La tensió acumulada als canells

cansats de separar llunes

per abeurar-me de domini

allà on assajo

la dansa impossible d’innocents

que em mostren

llengües i dents

assedegades dels meus dolls.

Tot passa dins la boira llet,

en aquest trànsit d’insecte

engabiat d’instints.

Amb la primera llum podré

dibuixar gossos als núvols

compartir el trànsit foll

dels primers ocells.

La brasa

A LA POESIA

                             El poeta és veritablement lladre de foc

                                                                           Rimbaud

De vegades el full és un gran pantà blanc

on, els signes són crits, soterrat hi ha l’infern.

T’he estimat tant de ver que he volgut agraït

ser poeta i t’he dat de tot cor la meva ànima.

El festiu vaixell ebri s’ha enfonsat i el jove

de la vall amb dos tirs al costat era Déu.

Sense tu res no hauria tingut emoció

ni hauria estat tan bell açò que en diuen viure.

Je ne sais plus parler. Tot està consumat.

Més que lladre de foc, sóc la brasa d’un somni.

Ponç Pons, Pessoanes

Ombra muda

POÈTICA

Menjar com qui no menja el nom:
no la maduixa quasi impúdica
damunt del blanc de la ceràmica,
sinó l’ombra muda de l’hivern
que en el silenci acull l’esclat
per no ser allà esperant-ne el fruit.
Menjar el que no diu cap paraula
i així, amb la boca plena, escriure.

Mireia Calafell, Tantes mudes

Animal fragrant

«El poema es otra cosa. Es un oído atento. A lo otro que hay en lo que se percibe. Lo percibido anterior a su formulación. Para formularlo de nuevo, qué duda cabe, pero con sólo el in-dicio, lo in-decible por decir apenas sugerido. Pasar entre las formas como un animal entre la hierba, quedando tan sólo la fragancia en su pelaje. Una fragancia es un ritmo, un color, una vibración en curso. Por lo que a mí respecta, aspiro a ser el humilde aprendiz de ese animal. Llegar al poema como quien vuelve de caminar por el monte con la chaqueta mojada, y la pone ante el fuego y humea, y aspira ese humo. ¿Qué palabras serían ésas?»

Chantal Maillard, a l’entrevista El no saber cargado de compasión, conversación con Chantal Maillard de Laura Giordani, Arturo Borra y Víktor Gómez (Manuales de instrucciones, 2010)

Impacte estètic

«Seria com dir que la poesia és l’art de mentir per esputar les veritats a la cara del lector. Però com deia Gabriel Ferrater, el poeta té l’obligació que no se l’entengui, malgrat que el lector té l’obligació de fer l’esforç d’entendre’l. Una obligació relativa, és clar, perquè si aprenguéssim a gaudir de la poesia simplement amb l’impacte estètic, hi hauria molts més lectors de poesia. A més, no hi ha una obligació d’entendre la poesia al peu de la lletra; o el fet d’entendre-la no significa anar sempre a buscar el sentit que li ha volgut donar l’autor. Hi ha un pas més senzill que és el de la significació: que és quan el lector se la fa seva i li dóna el seu propi significat; però és que encara hi ha un nivell més senzill de lectura, que és el de l’impacte estètic i prou.»

Marc Romera, a l’entrevista de Laura Basagaña (Núvol, 24.05.2015)

Perfils

Parlen perfils d’edificis vençuts

murs despullats

vestigis d’escales

colors

ombres d’armaris.

Cap runa no és apòcrifa.

Esvorancs de pica

taquigrafien els habitants del buit.

Interlineats de sabates perdudes

potes de taula amputades

lleixes un dia essencials

alimenten les herbes del ciment.

Els morts

són habitacions buides quan passeges.

Nocturn de Brossa

SUBRATLLA NOCTURN

Eh? El portal.

Su! Fff! La resta.

Uu! Grss! És alt,

alt. Ocell. Festa.

Què dius? El mal.

El pecat. Llesta.

El fumeral

ombrós. Agresta

Ah ja! Cobrir.

Oh! Amor! Una.

Un remolí.

Urk. Mrkrnu. Lluna.

Trsc. El camí.

Fut! Uuuuu! Ru runa.

Joan Brossa, Ball de sang

Caos

«sóc un creient del caos. El caos en el qual vivim té una gran bellesa, perquè és la interpretació humana d’una realitat inaccessible.»

Màrius Sampere, a l’entrevista de Jordi Nopca (Ara, 22.03.2014)

Malenconia

«La melancolía es consustancial al hombre occidental. Es difícil que la mente no nos lleve a creer en un mundo perdido, en una edad de oro que nos alienta la esperanza. Esta puede estar en el futuro o en el pasado. El reto está en la asunción del presente como una combinatoria de los tres tiempos. Podemos decir que la melancolía preña, pero la liviandad motoriza.»

Rafael Arráiz, a l’entrevista d’Antonio Jiménez Paz (Revista de Letras, 12.11.2014)

La lectura: motor de la vida

“[la lectura] es el gran motor de la vida no sólo porque nos inspira y nos revela el sorprendente significado de nuestra existencia, sino porque nos enseña a compartir; a salir de nosotros mismos para penetrar en otros mundos que acabamos reconociendo como propios. Y por fin comprendemos que el pulso desenfrenado de la alegría y el dolor, de la duda y la certeza, de la realidad y los sueños que yace en la literatura es en definitiva el espejo perfecto donde inevitablemente nos reflejamos. Flaubert tenía razón al decir: 'Lee para vivir'. Sabía bien que la palabra escrita se funde en nuestro interior y nos da la energía necesaria para afrontar mejor el difícil reto de nuestras vidas”.

Xavier Güell, a l’article de Winston Manrique Sabogal  ¿Cómo sería un mundo sin libros? (El País, 7.06.2015)

Despertar

A cada obrir d’ulls

els embornals del somni

ploren altres móns

a clavegueres d’amnèsia.

En llepo gotes condensades

al flexo

a la llibreta

damunt del llibre tancat.

Norais

vestigis efímers

estèrils de nosa.

Tenen regust de balena vertical

assedegada d’oxigen

d’un món que només serveix per respirar.

El sopar de les paraules

«Les paraules fan un sopar fred amb nosaltres i les nostres vides.»

Víctor Sunyol, Birnam

Què és la certesa?

«La certesa és l’infern.»

Andreu Vidal, Aforismes

Escriptura i pensa

«La poesia, tal i com jo l’entenc, funciona més com un banc de proves i d’investigació que no pas la cosa narrativa. Sobre les fronteres de gènere, potser fóra bo escriure sense tenir en compte gèneres, però en tot cas primer cal passar-hi. Al capdavall, es tracta senzillament que l’escriure s’adapti a la manera com et funciona la pensa. Bé, i llavors treballar el text, és clar: polir, deixar descansar i tornar-hi, construir per capes, i que cada frase o vers funcioni per si sol. I estar obert a l’imprevist.»

Ramon Boixeda, a l’entrevista de Jaume C. Pons Alorda a Núvol (2.07.2015)

Devastacions

«Tots els pobles devastats són bessons.»

Serguei Dovlàtov, La maleta [traducció de Miquel Cabal]

Recompte

No serem mai prous

sols

per esgarrapar boira.

Sempre queden parets

on s’estavella tot.

Mai no serem prous

sols

els que sabem la victòria

del fracàs concret

on s’atura tot.

Prous no serem mai

sols

a la piscina de paraules

reescrivint-ho tot.

Hawaii

LA NOIA DE HAWAII

Se'n va corrents, girant el cap i fent adéu.
Es desarrela d'aquest món, se'n va volant.
Aquesta noia d'ulls canviants.
La linda y dulce chica de Hawai.

No hi deixa res, is blowing in the wind.
Entre palmeres, sota la claror dels llamps.
Mirada oberta i ulls brillants.
La linda y dulce chica de Hawai.

Ja és sols una ombra que la lluna dilueix.
Es va fonent la seva imatge cel enllà.
Aquests cabells, aquestes mans.
Chagrin d'amour into my corazón.
Aquesta noia i el seu cant.
I una passió: la dulce chica de Hawai.

Que jo voldria tenir amb mi perquè no sé
buscar l'aire de las islas tropicals.
Com ella ho fa i no ho sap pas.
La linda y dulce chica de Hawai.

Se'n va emportant-s'ho tot, s'esborra entre els estels.
Omplint el firmament d'aire acondicionat.
La pell morena, el cabell clar.
La linda y dulce chica de Hawai.

Ja és com el fum boirós que poc a poc es perd.
Acomiadant-se des de dalt del cel estant.
Ja no té llet, ja no té sang.
Sols la presència dintre meu del seu Hawai.
Asseguda sobre un núvol blanc.
La noia lliure m'ofereix el seu cor gran.

Jaume Sisa [als àlbums La Catedral i Sisa & Melodrama]

Contemporaneïtat

«Un hombre inteligente puede odiar su tiempo, pero de todas maneras sabe que pertenece a él irrevocablemente, sabe que no puede huir a su tiempo.

La contemporaneidad es esa relación singular con el propio tiempo, que se adhiere a él pero, a la vez, toma distancia de éste; más específicamente, ella es esa relación con el tiempo que se adhiere a él a través de un desfase y un anacronismo. Aquellos que coinciden completamente con la época, que concuerdan en cualquier punto con ella, no son contemporáneos pues, justamente por ello, no logran verla, no pueden mantener fija la mirada sobre ella.»

Giorgio Agamben, ¿Qué es lo contemporáneo? [traducció de Verónica Nájera]

Casa enderrocada

73

El pintat de les parets

de la casa enderrocada

és fet d’un color melat

i l’espectre nu de l’àvia

senyoreja el tercer pis,

al costat de la finestra

dibuixada, en un reixat

amb un test de roses blaves...

També hi ha un finestró,

al segon ram de l’escala,

que no dóna cap enlloc,

i un mirall en una alcova

penja encara just amunt

el dibuix del canterano...

Miquel Bauçà, En el Feu de l’Ermitatge

Un himen nou

«La librería era un aparcamiento de cementerios usados. Miles de cementerios aparcados en hilera como coches. Casi todos los libros estaban descatalogados, y nadie quería leerlos ya, y la gente que había leído los libros había muerto o los había olvidado, pero gracias al orgánico proceso de la música los libros habían recuperado su virginidad. Lucían sus vetustos copyrights como si fueran un himen nuevo.»

Richard Brautigan, La pesca de la trucha en América [traducció de Pablo Álvarez Ellacuria]

Eco d'estiu

Gotes de cisterna

eco d’estiu

ressò de pis antic

de parets blanques.

Mandrós bado la tarda.

El llibre em respira al ventre.

Anestesiat de passat

gotejo entreson.

PONERSE AL DÍA - el curt complet!

Finalment ja podem gaudir sencere del curtmetratge  PONERSE AL DÍA 

Recomanació: escolteu-lo a bon volum, a pantalla completa i a la màxima qualitat d'imatge.

• FINALISTA al MÈDIT 7 Mediterranean film festival, Menorca, 2015
• Presentació mundial al Festival de Cine de Terror de Molins de Rei, 2014

Per a més informació http://pepbonet.com/film/ponerse-al-dia/

Només la literatura

«Pero sólo la literatura puede proporcionar esa sensación de contacto con otra mente humana, con la integración de esa mente, con sus debilidades y sus grandezas, sus limitaciones, sus miserias, sus obsesiones, sus creencias: con todo cuanto la emociona, interesa, excita o repugna.»

Michel Houellebecq, Sumisión [traducció de Joan Riambau]

Little Italy

VII Litttle Italy

La gent és obsequiosa i alegre:

“Prego”. Al migdia, oficinistes

de tot el barri mengen “pizzas”

i hom canta la tarantel·la sentimental

al fons de les trattories diminutes.

Com en el cinema, la màfia

ens vigila constantment darrera

d’aquestes grans cortines

i a les botigues en ven grappa,

i els vins de Chianti i Valpolicella.

Joan Perucho, Making America (a Versos d’una tardor)

Comèdia

Comèdia mediocre la que representem,

només vàlida

al moment d’estimbar-se.

Josep Elias, Ideari a la recerca de la fruita tendra

Oficina

A l’Oficina del Registre dels Errors

expedients fan columnes de ferides.

Hi ha la mandra de la pols

tota la mandra de l’enrere secular.

De tant en tant

records fan grinyolar la fusta.

Als contrallums s’hi fan faunes voladores.

Un llibre és la millor finestra que podem obrir

per escampar la pols

per trobar en les paraules

els expedients perduts dels dies feliços.

Creients

Joan Vinuesa, La utopia de les paraules

Coalicions

«Ja ho va dir Napoleó: “Només hi ha una cosa pitjor que lluitar contra una coalició: formar-ne part”.»

Albert Sánchez Piñol, a l’article Ni exèrcits ni hòsties (La Vanguardia, 13.07.2014)

Grups

 “Todos los grupos son horribles”

Samuel Beckett, Lettres, 1929-1940 (Citat per Vila-Matas a l’article Un Beckett destructor, El País, 02.09.2014)

Ramat

«Se percibe cómo, ya en tiempos de Hazlitt y de Stevenson, el tiempo y la quietud empezaban a faltarle a todo el mundo y se empezaba a vivir con prisas y demasiados negocios. A todos aquellos males modernos habría que añadir ahora otro, especialmente grave, aunque en realidad antiguo: la inconmensurable tendencia a ir en rebaño.»

Enrique Vila-Matas, a l’article Dos grandes ensayistas mínimos (El País, 9.06.2015)

Testimoni

              

                                                             El Universo o Realidad y yo nacimos en 1º de junio de 1874

                                                                                                               Macedonio Fernández

Únic testimoni

engoleixo vida

a glops amples.

Vaig néixer amb el temps

i no res serà quan el deixi.

La crosta podrida

demostrarà el buit.

A la butxaca dels papers

a l’ectoplasma de la carn

m’enduré tots els plaers.

Mare

MARE, NO EM RENYIS

Mare, no em renyis,

sí, ja sé que m’he fet vell,

però jo no he sigut!

Jo no he sigut, deia d’infant

a l’empara de la llum. Per què

no dir-ho ara, al recer de l’ombra?

Les joguines trencades

per terra, tot fet malbé, no tens remei! Mentida,

ha estat aquell.

I sempre aquell, mare, el mateix

que et va desfer el llit,

el pare, el dimoni pelut

que ens roba la bellesa.

Potser és just: li devíem l’alè,

la pell llisa, fins i tot

el dret d’estimar-nos. Però jo no he sigut,

mare, tu ja ho veus, jo ja vinc

a poc a poc, amb bastó.

Màrius Sampere

Quarto fosc

«La literatura yo la veo más bien como un cuarto oscuro en el que se oyen voces todo el rato. Paradójicamente, para ver el mundo mejor, para ampliar nuestro mundo, nos metemos en ese cuarto.»

Marcos Abal, a l’article Apariciones y desapariciones de Felisberto Hernández (Jot Down Cultural Magazine, novembre, 2011)

Gats

Gatos

Como tras los mullidos ves tres gatos
a su trisagio erótico ceñidos,
saltar por los tejados, aguerridos
como otros d’Artagnan, Porthos y Athos,

pasas a depender, no de insensatos
pensamientos ajenos repetidos
ni de tu larga deuda de descuidos
sino del paso de estos gatos gratos.

El primero te quita de lo humano
sin llevarte por eso a lo divino;
el segundo te anima la sonrisa;

con el tercero, piensas, de la mano,
más cabal, de la cola del felino:
¿a qué, no siendo humanos, tanta prisa?

Ida Vitale, Reducción del infinito

Partió

«nunca he podido deslindar lo que debo saber y lo que debo ignorar»

Julio Ramón Ribeyro, La tentación del fracaso. Diario personal 1950-1978 

En veu baixa

Plou en veu baixa.

La corretja del gos més antic

torna a explicar-m’ho:

Tots aquests que ets a la punta dels dits

als somnis on hi ha trens

als neons gastats

a les antenes vinclades de vent,

tots

t’udolen l’animal

que se t’enduu quan l’ira et perd.

Envoltat de cadires

brindo a la taula del darrer esmorzar

per les demolicions del públic absent.

Esdevinc migrat revolt de plasma

a l’autopista dels lectors.

Iris

L’IRIS DEL DÉU CEC

A l’escletxa del voral s’hi remou un gest

que aixeca pols. La pols que neix de sota terra.

Els morts són qui la generen: obren

les boques en un intent de ser fàbrica d’oxígen.

Cal viure entre el verb i l’acció,

entre el misteri latent i el pa a la taula.

Aprendre a tenir una nova mirada.

Fer-la servir en bon ús.

Anticipar-se.

Anna Gual, Símbol 47

Fotografia i Literatura

“Al contrari del que s’acostuma a dir, crec que la fotografia s’assembla més a la literatura que a la pintura.”

Francesc Català-Roca

Avui: Un punt i a part (i un comiat)

Avui tindrà lloc Un punt i a part (i un comiat), celebració de Josep Pedrals per acomiadar-se com a coordinador del cicle poètic de l'Horiginal. L’artista Ferran Garcia, que fins ara compartia amb ell la gestió de l’Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries, hORINAL, entomarà en solitari a partir de la temporada que ve aquesta magna i desinteressada missió.

Avui 1 de juliol de 2015

A les 20.30

A l’Horiginal (C. Ferlandina, 29 de Barcelona)

Visca la poesia i la paraula!